Created relation: the translated play in perfomance
Quaderns: Revista de traducció, (2012)Abstract
El procés de la traducció retorna a una obra la materialitat del temps i de l’espai. La representació, per descomptat, només té lloc en una ubicació i un moment concrets per al públic, però una obra que ve d’un temps i d’un espai diferents provoca un encontre amb una determinada realitat conceptual i perceptiva, d’un altre moment i d’una altra ubicació. Si considerem que la traducció és una pràctica ètica, encarregada no sols de presentar l’altre descontextualitzat al jo contextualitzat en el propi terreny, sinó també de protegir l’altre desplacat de l’apropiació absoluta pel jo, aleshores cal que l’obra tradu\"ıda resisteixi d’alguna manera l’assimilació. Certament, però, la conservació de l’estrangeria — el que Steiner va anomenar restitució— és una qüestió delicada, especialment pel perill intr\'ınsec que comporta fer una simple exotització. El teatre de Garc\'ıa Lorca en anglès és un camp interessant en aquest aspecte.