Abstract
Resum
A The Descent of Man (1871), Darwin fonamenta la idea que la nostra espècie
va originar-se per selecció natural, la ment inclosa. Consegüentment, enfronta
el repte de Max Müller segons el qual la capacitat de llenguatge en particular
no pot explicar-se per l’acció de la selecció natural. El repte el supera Darwin
amb una conjectura sobre l’evolució del llenguatge que és menys coneguda
però més suggeridora i poderosa, completa i integrada que d’altres ara
vigents; a més, en centrar-se en la parla articulada, és més plausible
biològicament. La potència de la seva proposta neix d’un coneixement
profund del llenguatge. També aquí Darwin estudia la filogènia amb la vista
posada en l’ontogènia. No se li escapa tampoc la glossogènia, és a dir, el canvi
lingüístic. Filogènia, ontogènia i glossogènia constitueixen, per aquest ordre,
les tres parts d’aquest article.
Abstract
In The Descent of Man (1871), Darwin underpins the idea that our species was
evolved by natural selection, which includes the human mind. Consequently,
he has to face Max Müller’s challenge that our capacity for language cannot
be explained through natural selection. Such a challenge is overcome by
Darwin by means of a conjecture which is more suggestive and powerful,
complete and integrative than others now current; besides, by being centered
in speech, it is more plausible biologically. The power of Darwin’s proposal
arises from a deep knowledge of language. Here, as elsewhere in the
Darwinian enterprise, phylogeny is studied with an eye on ontogeny.
Glossogeny, it is to say, linguistic change is also contemplated. Phylogeny,
ontogeny and glossogeny, in this order, are discussed in the three parts of the
present essay.
Users
Please
log in to take part in the discussion (add own reviews or comments).